En principi penses que el nen s'ha negat repetidament a posar-se aquesta peça per caprici i per aquest fet el seu mestre l'ha castigat. La senyoreta li ha dit que com no s'havia volgut posar la bata com ho havien fet tots els altres alumnes que quedava castigat sense jocs al pati.
Moments després rebem la generosa aportació de l'àvia, una fotografia del nen ja a casa seva i amb la bata posada i fent una ganyota divertida. La seva mare havia aconseguit convèncer al nen que s'havia de posar la bata cada dia quan la senyoreta els ho demanés. Punt final, però no. Aquí faig una croada a favor del nen.
Aquest nen des de sempre ha estat molt curos amb les coses estètiques, sempre ha anat vestit amb una roba discreta i elegant com norma de la família, colors neutres i sense perifolls, no li ha importat mai disfressar-se del que sigui, de cuiner, de dimoni, del que toqui. A la llar d'infants contínuament teníem fotos del nen interpretant molts rols i vestit d'acord amb la festa que se celebrava.
Ara bé, pel que sigui, el disseny d'aquesta bata li feia mal als ulls al nen com m'ho fa a mi, i per això des del primer dia a casa seva ja no se la volia posar. El nen té un sentit estètic molt acusat i això em fa feliç perquè ho tindrà tota la vida i no es deixarà entabanar de posar-se andròmines de vestimenta, ridícules o pel sol fet de seguir una moda. El nen sap el que vol i es defensa contra la grotesca modernitat que ens envolta. Bravo pel nen.
